En qualsevol moment poden començar a tal·lar una bona colla d'arbres on volen plantar la torre 39...a prop del Mas Blanc
Cal anar-hi cada dia i prepara-se per aturar les moto-serres i les màquines...
Qui s'apunta?
Fins aviat
La Marta Iglesias ens passa aquest article que ha fet. Ens ajuda a tenir una visió de conjunt.
gràcies
La línia de Molt Alta Tensió Sentmenat Baixàs
imposició oficial i detractors locals
La línia de Molt Alta Tensió (MAT) planificada entre Sentmenat i Baixàs ha confrontat 63 municipis, afectats pel traçat d’aquesta interconnexió, amb la generalitat de Catalunya i el govern de l’estat espanyol, que suporten i impulsen la construcció d’aquesta línia malgrat el criticat procediment que s’està seguint per tirar-la endavant, tant per part de les mateixes administracions com de les empreses constructores. La societat civil, representada pels col·lectius Non à la THT i No a la MAT, a banda i banda de la frontera franc-espanyola, sumada als alcaldes de la Catalunya nord, agrupats al si d’un sindicat d’ajuntaments creat expressament (SYDECO), i els alcaldes del Principat, agrupats per mitjà de l’associació de municipis contra la MAT (AMMAT), reivindiquen, als respectius governs, un debat públic sobre la necessitat real d’aquesta infraestructura. Denuncien opacitat informativa, per part de les administracions, en favor dels interessos econòmics de les empreses energètiques que operen en ambdós estats. Amb quatre contenciosos administratius pendents de sentència al tribunal suprem (TS), Red Elèctrica de España (REE), continua alçant torres en el tram comprès entre les poblacions de Sentmenat i Bescanó. Mentrestant, el col·lectiu Nova Energia persevera en la seva lluita no violenta; per evitar que es construeixi la torre 39 al terme municipal de Sant Martí de Centelles en particular, i per un altre model d’energia, en el marc de l’estalvi i la consciència social, en general. La construcció d’aquesta línia i el rebuig per part de la societat civil no és quelcom nou. Aquest és el quart intent de portar-la sobre el terreny i com en els altres tres, la MAT és vista, pels opositors locals, com una imposició que respon a interessos econòmics i contribueix a reforçar el lobby energètic europeu, en detriment de la democràcia participativa i la capacitat d’influència i decisió dels ciutadans. Els col·lectius en contra de la MAT es queixen de no poder debatre sobre una obra que afecta directament la seva opció vital personal, i com a societat, la voluntat d’avançar cap a un model energètic sostenible amb les renovables com a motor.
La cua de la MAT
El control de l’energia elèctrica va esdevenir un factor estratègic des que, a mitjans del segle XX, l’estat espanyol va connectar les unitats locals de producció per tal d’esdevenir decisiu en el sector. El 1957, amb el Tractat de Roma, es constituí la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, canviant de parer dècades més tard, degut al desastre de Txernovil. És llavors quan Europa creu necessari construir noves infraestructures, com les interconnexions.
El 1994, França i Espanya signen un acord per subministrar-se electricitat mútuament, entenent que la producció d’energia a les nuclears franceses genera uns excedents no emmagatzemables. Actualment existeixen set interconnexions entre els dos estats, dues de les quals són considerades de Molt Alta Tensió o de 400KV. El 1997, les empreses Red Eléctrica de Espanya (REE), i Electricité de France (EDF), signen un acord per incrementar la interconnexió entre ambdós estats, i aquest és acceptat pels seus governs, que des de llavors intenten construir la MAT. El 2002, el Consell Europeu es reunia a Barcelona i establia que cada sistema de producció nacional ha de ser capaç de compartir el 10% de l’electricitat produïda amb els altres països de la Unió Europea, per evitar, segons els gestors de les xarxes de transports elèctrics (GRT), que hi hagi congestió a les línies frontereres en moments de forta demanda, i impulsar la convergència dels preus de l’electricitat. Un any després, el Consell Europeu va estimar la interconnexió com un projecte prioritari, que es beneficiaria de fons europeus per estar destinat a tots, i demanava que al 2008 s’hagués desencallat la situació, petició que fa que el govern espanyol i el francès, amb les seves empreses, vulguin córrer per dur a terme la MAT. El primer traçat per la interconnexió començava al País Basc, però la oposició, en forma d’amenaces, de la organització terrorista ETA, va dissuadir els governs de fer-la passar per Heuskal Herria. Van canviar el traçat amb la pretensió de passar-lo pel Pirineu aragonès, entre Graus i Cazaril. Però el govern d’Aragó va interposar una denuncia al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per falta de rigor en l’estudi d’impacte ambiental (EIA) i es va desestimar el projecte. El darrer traçat fallit havia de passar per la Vall d’Aran. En aquesta ocasió va ser el propi monarca espanyol el que va manifestar el seu rebuig davant de la possibilitat de fer passar la MAT pels paratges on es desplaça la monarquia espanyola cada hivern. Anant més a l’est de la geografia peninsular es va idear el traçat actual, entre Sentmenat i Baixàs.
A qui serveix la MAT?
Respecte quines necessitats cobreix la planificada línia de 400KW entre Sentmenat i Baixàs, hi ha versions contradictòries entre els que la impulsen i els que la rebutgen. Però també hi ha desacord entre els propis responsables polítics en les seves tres esferes territorials, Generalitat, Govern central i Unió Europea, encarregats de vetllar pel projecte. Tots tres discrepen sobre quines són les principals raons que justificarien la línia. La Generalitat defensa que pel projectat tren d’alta velocitat (TAV), que ha d’unir Catalunya amb França, i per abastir d’energia elèctrica les comarques gironines, és imprescindible la interconnexió. Ho exposa d’aquesta manera, tot i que a l’informe a càrrec de la conselleria d’Indústria, l’any 2004, sobre la situació energètica a Catalunya i a Girona en particular, admeten que l’estat deficitari actual de la xarxa de distribució de Girona ‘és degut a la falta d’inversió de les diferents companyies propietàries’. Ara bé, segons un nou informe elaborat per una comissió d’experts, a càrrec del govern de Catalunya, l’any 2005, ‘els marges de seguretat del sistema energètic català s’estan exhaurint’ i ‘la península Ibèrica és pràcticament una illa elèctrica separada d’Europa’. La MAT ‘permetrà l’adequada interconnexió de la xarxa catalana amb les europees’ i els consumidors del mercat català ‘tindran beneficis perquè podran accedir a altres productors, operadors i mercats’. En canvi, les previsions del ministeri d’Indústria apunten que ‘la necessitat d’intercanvis internacionals per satisfer les futures demandes internes serà baixa o molt baixa’. Hi ha una tercera justificació en favor de la MAT, el coordinador europeu per la interconnexió, Mario Monti, no parla en cap moment del TAV ni de les comarques de Girona, sinó que assegura que ‘el proveïment de l’estat depèn en un 80% de les connexions pirenaiques’ i que ‘la seguretat en el proveïment’ és el verdader motiu.
Per altra banda, els col·lectius que s’han oposat a MAT, mentre no hi hagi un debat públic amb experts independents, i la Generaliat justifiqui de forma fefaent el perquè de la MAT, i que no existeix cap alternativa millor. Creuen que la manifesta falta de coordinació entre els agents impulsors de la MAT és conseqüència de la voluntat d’ocultar el principal motiu de ser de línia elèctrica de Molt Alta Tensió. El membre del col·lectiu Nova Energia, Martí Olivella, reclama ‘que ens diguin la veritable raó de la MAT’. L’argument que troben més plausible, tan Nova Energia com No a la Mat, és la voluntat de construir una xarxa euro-mediterrània de transport d’energia elèctrica, que provindrà bàsicament de centrals tèrmiques, de cicle combinat o nuclears. ‘Que no ens enganyin, i ens diguin que volen formar part d’una xarxa de transport d’energia pel mediterrani’, reivindica Olivella. En aquest sentit, recorda l’acord anunciat recentment, entre Sarkosy i Berlusconi, per construir tres centrals nuclears franceses en territori italià i apunta que se’n construiran també al nord d’Africa, per ‘substituir les nuclears franceses, a les quals d’aquí 5 anys se’ls acaba el cicle de vida útil’. Els alcaldes dels municipis afectats, agrupats al voltant de l’AMMAT, també comparteixen aquesta perspectiva. El president de l’AMMAT i alcalde de Crespià, Francesc Xavier Quer, expressa que la Generalitat ‘ha acabat reconeixent que la MAT és una infraestructura estratègica. Que després d’insistir molt i reclamar informació ‘ens van dir que era una qüestió d’estat i que la MAT es faria’. En el camí per fer sentir la seva veu, el president de l’AMMAT, explica que l’últim pas que han fet ha estat demanar poder comparèixer al Parlament per parlar de la infraestructura i que ‘encara no ens han contestat’. Desanimat, Quer se sincera i diu que ‘no ens fan ni cas, tampoc en els mitjans se’ns ha donat veu’. Més bel·ligerant, la portaveu de la plataforma No a la Mat d’Osona, Mariana Muchnik, exclama que ‘es tracta d’un projecte totalment privat que han volgut colar com si fos d’interès públic’ i que al darrere d’aquesta infraestructura hi ha ‘un aparell polític, ideològic i econòmic que té molt poder’. Tot i que ‘això no significa que la situació deixi de ser denunciable’. Ni els municipis AMMAT ni Nova Energia, ni la plataforma No a la MAT, veuen amb bons ulls la infraestructura, però reclamen el diàleg. El que demanen és la possibilitat de debatre la necessitat d’aquesta obra de grans dimensions i lamenten ‘la voluntat d’enganyar als ciutadans dient que la línia és imprescindible pel subministrament energètic local sense estudis imparcials que ho demostrin’. De la deficient diligència informativa, tant de les empreses com dels governs, també se’n queixa Jordi Coma, un propietari que ha patit l’expropiació forçosa per part de la constructora REE, ‘en cap moment et vénen a explicar o justificar res’, ‘simplement et porten la notificació conforme seràs expropiat’. Inicialment, Coma no s’hi va oposar, però reconeix que ‘ens faltava molta informació’. Que ‘una alternativa informativa va ser la plataforma’. El projecte ha estat declarat d’utilitat pública des del 1996, i seguint la llei del 54, l’empresa constructora té dret a expropiar el terreny necessari per dur-lo a terme, i segons Coma, la quantitat que REE ofereixen a canvi ‘és ridícula’ perquè ‘no tenen en compte la baixada de valor de la finca’. La manca d’informació envers les raons de la MAT i el procediment que s’està seguint per construir-la són criticats per la majoria de ciutadans i municipis afectats. ‘Es planifica des dels despatxos i llavors sobre el terreny veuen que no és factible posar una torre davant d’una casa’
Des d’una perspectiva experta i no implicada, tornant a les necessitats que hauria de cobrir la infraestructura, el coordinador de l’Anuari Territorial de Catalunya, Moisès Jordi, explica que per millorar el subministrament i la distribució d’electricitat a les comarques gironines i per suportar el TAV ‘hi ha alternatives que tenen menys impacte que la MAT’. Augmentar la tensió en alguna de les línies ja existents reformant la xarxa actual ja seria suficient. Però la MAT respon a una tercera necessitat, la de connectar-se amb França, ‘en aquest cas si que és necessària, i també cobriria les altres dues demandes’. Moisès Jordi afegeix que no s’ha de criminalitzar la interconnexió, però ‘no s’ha d’amagar el debat com s’ha fet’.
Ciutadans, governs, empreses i lleis
Propietaris afectats, l’AMMAT i No a la MAT, han presentat de forma individual i col·lectiva més de 6000 al·legacions al projecte. Ho han fet, perquè no estan d’acord amb la manera com REE ha aconseguit els permisos per començar les obres. REE, va dividir el traçat en set a l’hora fer l’EIA. Arran d’aquesta actuació, la plataforma No a la MAT va al·legar frau de llei en la tramitació fragmentada d’un projecte transfronterer, de manera que impossibilitava fer un estudi global que avalués què suposava mediambientalment la línia. L’autorització de la línia entre Soto i Penagós ja va ser anul·lada per part del TS, exigint un EIA únic per tot el traçat. No a la Mat ha al·legat que aquesta fragmentació per trams impedeix formular observacions o objeccions al conjunt del projecte, vulnerant els drets de participació ciutadana que regula el conveni d’Aarhus, ratificat per l’estat espanyol el 2004. Segons aquest conveni internacional, en matèria de medi ambient i en projectes de línies de 400KW, ‘quan s’iniciï el procediment de presa de decisions s’informarà a la ciutadania de forma eficaç i s’adoptaran mesures perquè la participació sigui efectiva des del principi de la tramitació del projecte, quan totes les opcions encara siguin possibles i ajuntament, organismes i ciutadania puguin exercir una influència real.’ Al·leguen manca d’informació i transparència en el projecte i des de l’AMMAT i la plataforma afirmen que ells volien encomanar un estudi a un centre italià d’estudis, el Centre Electrotechnique Sperimental Italian (CESI) i tant REE com Fecsa Endesa els hi van negar les dades de consum energètic de les comarques gironines, i ni el govern estatal ni la Generalitat els hi van facilitar. Per aquest motiu demanaven que la Generalitat com a tramitadora i el ministeri d’Indústria i Comerç, que ha d’aprovar l’obra, no donessin el vist i plau al projecte ni acceptessin l’EIA fragmentat. També demanaven als governs que desestimessin la sol·licitud de declaració de les obres com d’utilitat pública, ja que, segons la plataforma no hi ha cap estudi tècnicament correcte que justifiqui la necessitat de la línia i no s’han explorat alternatives com exigeix l’EIA. Recomanats pel Síndic de Greuges, van acudir l’organisme Defensor del Poble Europeu, que els ha reconegut com a part interessada. Aquesta capacitat d’agència reconeguda des d’Europa, l’han reivindicat enviant-li una carta al president de la Generalitat, al president del govern espanyol, al seu homòleg francès i al mediador europeu per la interconnexió, Mario Monti. El debat no s’ha produït a l’estat espanyol, però a França el ministre de Medi Ambient, juntament amb els representants de les empreses elèctriques i les associacions SYDECO i Non a la THT, si que s’han assegut a discutir la necessitat de a línia. Agustí Maure, director d’energia de la Generalitat i ex director tècnic de REE, afirma que ‘mantenim contactes permanents amb els ajuntaments’, però des dels col·lectius de ciutadans d’Osona es diu que ‘van venir fa un any, però no es va avançar gens’. Pels col·lectius ciutadans, Maure no és un garant de la independència dels poders polítics, en aquest cas de la Generalitat, a l’hora de recolzar o no una infraestructura que farà créixer el negoci elèctric empresarial espanyol i francès. A les empreses energètiques de l’estat hi ha altres casos d’ex polítics que després han passat a l’empresa privada, com Luis Atienza, Ministre del govern González i actual President de REE. Qui ha d’autoritzar la interconnexió, el Secretari d’Estat d’Energia del ministeri d’indústria, Ignasi Nieto, era abans director comercial de Fecsa Endesa. Aquest ball constant de persones de les empreses elèctriques al govern, pels ciutadans que no aposten per la MAT, és una mostra de la ‘falta de transparència i dependència del govern envers els interessos empresarials’
A pesar de nombroses critiques que s’atribueixen a l’actuació poc clara dels responsables polítics entorn de la MAT, les obres continuen. Des de la coordinació de l’Anuari, Jordi diu que ‘l’error ha estat la falta d’informació’.
SOTERRAMENT
Fa una setmana l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va explicar que estaven estudiant la possibilitat de soterrar la MAT en el seu pas per Collserola, justificant aquesta decisió per l’aprofitament d’un corredor subterrani. A aquestes declaracions, el President de l’AMMAT, lamenta el tracte desigual pels habitants de segons quines zones del principat. Des de No a la MAT critiquen amb contundència que ‘hi hagi ciutadans de primera i de segona’. En canvi el propietari afectat, Jordi Coma, confessa que ‘tot això ja estava orquestrat des del principi’ i que el que fan els governs és ‘dir que la faran molt grossa per després fer la meitat i que ningú protesti’. Perquè si la MAT passés per Collserola ‘rebrien la pressió de tres milions de persones’, molta més que si ho fan passar per comarques menys poblades, on la capacitat d’incidir és quantitativament menor. Tot i això, Coma no acceptaria que la MAT passés soterrada per la seva finca perquè ‘les ones electromagnètiques ens afectarien més’, ‘passi per on passi la mat no és innòcua’. En un principi REE tenia només la intenció de soterrar la interconnexió pròpiament dita, l’últim tram que travessa la frontera pels Pirineus. Des de la Generalitat, Maure va dir que estaven estudiant la possibilitat de soterrar més trossos, però que era complex i costós i que no es podia fer arreu per impossibilitats tècniques. El primer argument, el de ser molt difícil i car, el rebat el president de l’AMMAT, dient que els costos que tindria, si contempléssim l’impacte visual, econòmic i social que suposa ara la MAT, serien una mica més del doble, i es podria fer aprofitant corredors d’infraestructures ja existents, com el desdoblament de l’eix transversal o l’ampliació de l’autopista AP7. ‘El que passa és que REE no té en compte els aquests costos’. La segona raó de Maure, no la comparteix l’estudiós Moisès Jordi, que assegura que ‘tècnicament la Línia es pot soterrar a tot arreu, la decisió és política’.
A banda dels efectes físics sobre la salut que pugui tenir l’exposició a camps magnètics de baixa freqüència, com són els de la MAT, en els quals partidaris i detractors de la Línia tampoc estan d’acord i tenen els seus estudis de referència que els hi donen part de raó, el que s’ha posat de manifest en aquesta polèmica és, segons Moisès Jordi, ‘la percepció per part de la gent que s’intenta confondre i enganyar l’opinió pública’.
Entrades
