diumenge, 6 de juliol de 2008

Document: 2008/07/06 Guia de la contemplacció noviolenta del Mas Blanc

Guia de la contemplacció noviolenta del Mas Blanc

per aturar la MAT i avançar en una nova cultura de l’energia

  1. La contemplacció és una acció sorgida de la contemplació de la unitat de la vida per protegir-la i estimar-la, i, per tant, per protegir i estimar totes les persones, les considerem amigues o enemigues.

  1. La noviolència, arrelada en vàries tradicions, entre elles la cristiana, ha anat convertint-se, des de fa 100 anys amb els experiments de Gandhi, en un savi camí de transformació personal i social que, davant qualsevol agressió a la vida, ens convida a anar més enllà de la passivitat resignada o de les accions de sensibilització i jurídiques.. sense haver de recórrer a la violència, que no és altra cosa que incrementar l’espiral d’agressions a la vida.

  1. La contemplacció noviolenta del Mas Blanc vol aturar la MAT, ni que sigui en una sola baula de l’enorme cadena d’interconnexió elèctrica, centralitzada i nuclear radioactiva, que els interessos dels poders polítics i econòmics ens volen imposar, tot impedint la imprescindible inversió massiva en la Generació Elèctrica Renovable i Distribuïda (GERD), que ens ha de permetre sobreviure a la crisi del canvi climàtic i a la de l’exhauriment del petroli i de l’urani.

  1. Els consells que proposem a tothom que vulgui participar en aquesta contemplacció noviolenta són:
    Considerem la base de la torre 38 com un espai especial, sagrat, que ha de ser respectat per tothom, com a símbol del respecte a la natura, de la qual en som part i no amos, com a símbol i realitat de que a l’aturar la MAT aturem un model de creixement insostenible que ens obligui a avançar cap a un model de decreixement sostenible.

    En aquest espai podem alternar-hi qualsevol activitat conscient: de silenci en grup (a ¾ de 8 del matí i del vespre), de cant i música, de diàleg, d’expressió corporal i dansa.. de creació artística, de cultiu de plantes i flors.. tot amb l’actitud de respecte propi de les celebracions del temple de la vida.

Qualsevol persona que s’hi acosti l’hem d’acollir, convidar-la a participar, explicar la nostra posició, i, si cal, abans de discutir amb ningú, donar-li els textos que hem preparat sobre el sentit de la contemplacció.

La nostra resposta a qualsevol persona que ens demani o ens forci a deixar l’espai serà la de, un cop donades les explicacions orals o escrites, continuar amb les nostres activitats. Si cal, seure en rotllana, i fer el silenci en grup, com el de cada matí o tarda.

En cas que ens vulguin agafar físicament per desallotjar-nos, cal mantenir la calma, deixar-se caure, com morts, mirar-los als ulls: és una actitud que dificulta el trasllat forçat i que, en qualsevol cas no pot ser vista com agressiva. Si aconsegueixen desplaçar-nos -uns metres o uns kilòmetres, uns minuts o unes hores- un cop ens deixin anar, cal intentar tornar a seure al mateix lloc.

En cas que vulguin colpejar-nos, o comencin a fer-ho: els qui ho desitgin, poden mantenir la mateixa actitud calmada, silenciosa, de deixar-se fer, sense ni córrer ni, òbviament, tornar-s’hi.

Quan hi hagi indicis que poden venir a desallotjar-nos, cal fer córrer la veu (campana, sms, mails, telefons..) a les persones que s’han ofert a venir en cas d’emergència i als periodistes, líders socials, culturals, religiosos i polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari